|
 |
ceps |
| Les
varietats tradicionals autoritzades són la carinyena, la garnatxa i la garnatxa peluda
per als vins negres, i macabeu i garnatxa blanca per als blancs.
Els
vins de Gandesa, com es coneixien, eren històricament d'exclusiu interès local i fins el
anys 70 difícilment es podien trobar fora de la zona. Tantmateix, així com a la resta de
Cataluya en general i a Tarragona en particular s'ha reequipat i s'ha renovat, les
avantatges naturals de Terra Alta van començar a fer-se valer per elles mateixes.
Les
varietats, en ordre d’importància decreixent són: la garnatxa blanca, el macabeu,
la carinyena, la garnatxa negra i altres menys importants. La garnatxa blanca representa
el 42,65% de la producció de raïm. El rendiment mitjà és de 40 hl/ha. |
Varietats
autoritzades |
| BLANQUES |
NEGRES |
MACABEU
| Varietat bàsica dels
blancs de Terra Alta, així com del cava. La lenta oxidació del most la fa molt apropiada
per a l’envelliment en roure. És pàl·lida i d’acidesa equilibrada si es
verema prompte. |
 |
Sinònims:
- Macabeu (Catalunya, França)
- Viura (Alaba, Logronyo, Navarra, Valladolid i Saragossa)
- Viuna (Saragossa)
|
tornar
GARNATXA BLANCA
 |
Sinònims:
- Alacant Blanca
- Grenache blanc
- Sillina Lanc.
Varietat d’origen espanyol.
Sòls: Al·luvials i argilosos – ferrosos.
Cicle vegetatiu:
- Brotada: finals d’Abril.
- Floració: Primers de Juliol.
- Maduració: Finals d’Octubre.
- Maduració: Finals d’Octubre.
Most: Alcohòlic i d'acidesa.
|
 |
 |
 |
tornar
CARINYENA
| Raïm predominant als vins negres catalans. Que forma part
tanmateix de les elaboracions de Rioja i Aragó. Es complementa be amb la garnatxa, ja que
posseeix major acidesa i poc nivell oxidant, motiu que el fa ideal per envellir. |
 |
Sinònims:
- Carignan o Carignane (Languedoc i Vall de Sant Joaquím a
Califòrnia)
- Crujillón (Barcelona i Saragossa)
- Mazuelo/a (La Rioja)
- Sanso (Barcelona)
- Carignan Noir
- Babonenc
- Bois Dur
- Cagnolaro Tinto
- Carignan Mouillan
- Carinyena
- Català
- Cencibel
- Crujillón
- Girarde,
- Legno Duro
- Ousillonen
- Samso
- Sopatna Blau.
|
 |
Varietat d’origen francès.
Sòls: Terrenys de fondo, frescos, argilosos
– ferrosos i al·luvials.
Cicle vegetatiu:
- Brotada: Començament de Maig.
- Floració: Finals de Juny.
- Verola: Finals d’Agost.
- Maduració: Octubre.
Most: Dur, de color y acidesa, aromes i paladar neutre.
|
tornar
GARNATXA NEGRA
| Es tracta de la
varietat negra més estesa per tota la península, degut a la facilitat del conreu i bona
producció. Aporta cos, fruitositat i carnositat, per això la fan complement ideal per
realitzar barreges equilibrades. Te gran tendència a l’oxidació, circumstància que
s’aprofita en algunes zones per elaborar vins rancis i de postre. |
| Sinònims:
- Abundant
- Alacant
- Aragonés o Tinto Aragón (Burgos, Guadalajara, Àvila, Palència
i Madrid)
- Uva de Spagna
- Cannonaddu
- Cannonao
- Selvaggio
- Carignane Rosso
- Garnaccho Negro
- Gironet
- Granaxa
- Retagliad Nieddu
- Rivesaltes
- Tinto aragonés
- Tinto Navalcarnero.
- Bernacha Negra (Terol)
- Garnacha/o Negra (Saragossa)
- Garnatxa Negra (Catalunya i País Vasc)
- Tinto de Navalcarnero (Àvila i Burgos)
- Lladoner Negre (Girona)
- Navarra/o (Zamora)
- Granche i Carignan Rouge (França i Estats Units)
- Toccai Rosso i Cannonao (Itàlia)
|
 |
 |
Varietat d’origen espanyol.
Sòls: Terrenys pedregosos i argilosos - ferrosos. Llocs
ventilats i valls.
Cicle vegetatiu:
- Brotada: Lleugerament retardada, a meitat d’Abril.
- Floració: Meitat de Juny, primers de Juliol.
- Verola: Segona quinzena d’agost.
- Maduració: Finals de Setembre, primers d’Octubre.
Most: Àcid, de gran riquesa alcohòlica i molt de cos. Molt
adequat per a rosats.
|
 |
 |
GARNATXA PELUDA
tornar
|
